Connecta’t a la lectura

El Campus de Gandia inaugura aquesta setmana el seu Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) en el que es troba integrada la Biblioteca. Aquest CRAI intenta convertir-se en un element de dinamització cultural i en un referent de les noves metodologies d’aprenentatge i investigació.

Per a celebrar aquesta inauguració el dia 17 a les 12 hores obrirà les seues portes l’exposició Metamorfosi del llibre de Ramon Montalt Resurrecció, on ens mostrarà obres d’art dissenyades a partir de llibres reciclats. L’exposició estarà ubicada en la Sala d’Usos Múltiples de l’edifici CRAI i la podreu visitar fins al Nadal.

A la mateixa hora, el dimecres, actuarà, també al CRAI el grup de teatre del Campus de Gandia, Monminet. La inauguració oficial serà el dijous 19 a les 12 hores a l’edifici CRAI. Eixe mateix dia, l’actuació del grup Raíces conclourà els actes en l’Aula Magna del Campus de Gandia.

A sangre fría
Truman Capote
Anagrama, 2006

Dick Hickock i Perry Smith són dos exconvictes convençuts que els Clutter, una tranquil•la família d’una tranquil•la població en Kansas, guarden molts diners a una caixa forta a sa casa i fins allí s’encaminen mentre van desenvolupant el seu pla. Però quan arriben no troben cap diners.
Aquesta història va sacsejar la societat nord americana de finals dels cinquanta i va ser la base de la novel•la, que pràcticament com si es tractara d’un documental, va escriure Capote després de cinc anys d’investigació. Es tracta doncs d’una història real, magníficament recreada per Capote i després duta al cinema, amb guió del propi escriptor, per Richard Brooks.
Capote ens presenta als Clutter, religiosos, afables, responsables,…, el somni americà dels anys cinquanta encarnat en una família, i també ens presenta al malson, Dick i Perry, desarrelats, disposats al guany fàcil, capaços de qualsevol cosa i impregnats d’un odi que el Clutter no poden entendre, com no entenen que ha passat, que està passant, fins que no es massa tard per defendre’s.

Encuéntralo en la biblioteca

Demà dijous, 12 de novembre, tindrà lloc al Club Diario Levante un interessant col·loqui al voltant del llibre digital i de la seua influència en el món de l’edició. Serà moderat per Josep Lluïs Galiana, coordinador del Club Diario Levante i comptarà amb l’assistència de Silvia Caballer, directora General del Llibre, Arxius i Biblioteques, Rafael Domínguez, President de l´Associació d´Editors del País Valencià i  Glòria Mañas, Presidenta del Gremi de Llibrers de València

La conferència prèvia, Panorama actual de l´edició digital, estarà a càrrec d’Enric Faura, d’Edi.cat, la plataforma de venda d’edicions electròniques posada en marxa per diverses editorials, com ara Bromera.

El Club Diario Levante es troba ubicat al C/ Traginers, 7, al Polígon de Vara de Quart de la ciutat de València i l’acte començarà a les 19.30 h.

Un dels intel·lectuals més lúcids i importants del segle XX, el granadí Francisco Ayala ha mort, als 103 anys d’edat, a Madrid. Malgrat la seua elevada edat continuava mantenint-se al dia del món que l’envoltava i aportant la seua visió i les seues opinions, sempre agraïdes en aquest món on la reflexió sembla estat amagada darrere els dogmes i els titulars espectaculars.
A la biblioteca podeu trobar algunes de les seues principals obres, tant de narrativa, com Cazador en el alba, o d’assaig, així com aproximacions a la seua figura.

Francisco Ayala a la biblioteca

La soledad de los números primos
Paolo Giordano
Salamandra, 2009
281 pág.

Alice y Mattia se conocen siendo adolescentes. Durante su infancia, un suceso trágico marcó la existencia de ambos y, quizá por eso, son dos seres especiales, atípicos y desubicados. Al principio, Alice intenta ser aceptada por sus compañeras de clase, pero fracasa en su intento y encuentra en Mattia, aislado permanentemente en su angustioso mundo interior, un punto de apoyo.

A lo largo del tiempo, esa amistad se convertirá en una relación intensa en la que cuanto más cerca se sientan, algo les impulsará a alejarse el uno del otro. Mattia aceptará un puesto de profesor en una universidad extranjera y Alice se verá abocada a un matrimonio vacío. El destino les deparará una última oportunidad en la que ambos tendrán que tomar una decisión definitiva.

Para describir esta relación, Giordano utiliza la metáfora de “los números primos gemelos: son parejas de números primos que están juntos, o mejor dicho, casi juntos, pues entre ellos media siempre un número par que los impide tocarse de verdad. Números como el 11 y el 13, el 17 y el 19, o el 41 y el 43.”

Con un estilo sin concesiones, Giordano aborda los problemas de la anorexia y los trastornos emocionales, la incomunicación y la soledad de la mano de unos personajes que nos llegan a conmover. Ésta es su primera novela y con ella ha conseguido gran éxito en Italia, donde obtuvo el Premio Strega en 2008.

Encuéntralo en la biblioteca

Las calles de Arena
Paco Roca
Astiberri, 2009
102 pág.

El autor valenciano Paco Roca, conocido sobre todo por su anterior obra, Arrugas, ha dado un giro en su último trabajo. Ha abandonado totalmente los temas sociales y nos invita a entrar en un mundo surrealista y fantástico que bebe en las fuentes de Kafka, Cortázar, García Márquez, Carroll…

El protagonista de la historia llega tarde a una cita con su novia y decide tomar un atajo atravesando el barrio antiguo de la ciudad, pero sus intrincadas calles se convierten en un laberinto del que es incapaz de salir. Recala en el Hotel La Torre, cuyos infinitos pisos, habitaciones y escaleras nos recuerdan a los cuadros de Escher, y se fija como objetivo el de salir lo más pronto posible del barrio y volver a la ciudad para recuperar su vida. Inexplicablemente, esta misión se convierte en algo imposible.

Los trabajadores y habitantes del hotel constituyen una galería de personajes entre entrañables y esperpénticos: la recepcionista del hotel, que nunca puede disfrutar de su día libre; el encargado de las calderas, que siempre se estropean; la cartera, que se dedica a repartir cartas que ella misma escribe; el señor Soto, que espera pacientemente en su ataúd que la muerte llegue a buscarlo; el señor Rosendo de los Vientos, que se dedica a elaborar un plano del barrio viejo a escala 1:1…

El propio autor cuenta en una entrevista como se perdió un día en el Barrio del Carmen y de ahí surgió el germen de esta mágica historia.

Encuéntralo en la biblioteca

Des del dimarts 27 fins el dissabte 31 d’octubre tindrà lloc una nova edició dels Premis Octubre que cada tardor converteix la ciutat de València en el centre cultural. En aquesta ocasió seran tres els eixos sobre els que giraran els premis: els mitjans de comunicació, amb els XVIII Congrés de Mitjans de Comunicació, dedicat a Periodisme, cinema i literatura; la literatura digital, protagonista del XXI Encontre d’Escriptors; i l’exili, centre del Congrés Històric, L’exili del 39: una diàspora històrica.

El dissabte 31 es conclourà amb la tradicional entrega dels premis Joan Fuster d’assaig, Vicent Andrés Estellés de poesia, Andròmina de narrativa i Octubre de teatre. A la pàgina web del Centre de Cultura Contemporània podeu trobar tota la informació.

Octubre Centre de Cultura Contemporània es troba al carrer Ferran, 12 de la ciutat de València al remodelat edifici El Siglo Valenciano.

El extranjero
Albert Camus
Alianza, 2005

Meursault, el protagonista de la obra de Camus, recibe un escueto telegrama por el que se le notifica la muerte de su madre en un asilo de Marengo (Argelia), ciudad a la que se desplaza el tiempo justo para realizar los trámites del entierro de la misma. A su regreso, Meursault comete un crimen por aparente inercia, sin motivos explícitos, hecho por el que será sometido a un juicio en el que uno a uno van compareciendo testigos que sin apenas conocerle se permiten juzgarle por la frialdad mostrada en el entierro de su madre:

A otra pregunta contestó que había quedado sorprendido de mi calma el día del entierro. Le preguntaron qué entendía por calma. El director miró entonces la punta de sus zapatos y dijo que yo no había querido ver a mamá, que no había llorado ni una sola vez y que después del entierro había partido en seguida, sin recogerme ante su tumba.

Página a página, Camus se adentra en las emociones humanas con las palabras justas y concretas, describiendo la complejidad del ser humano con extrema exactitud y crudeza, sin adornos.

Encuéntralo en la biblioteca.

Trouve-le à la bibliothèque.

La llibreria Primado ens ofereix aquest dissabte de matí una interessant proposta: cins poetes ens presentaran les seues últimes obres amb un recital on es barrejaran els nous poemes amb d’altres. Els autors són Marcos Canteli, Esther Ramón, Pilar González, Miguel A. Curiel i Rafael Saravia i els podrem veure a partir de les 12 del migdia.
Per completar el dia, o millor dit, la nit, els cinc autors estaran presents al Café El Dorado-Espacio Mae en una jam literària on, tant els convidats com els assistents, podran llegir els seus poemes o aquells que els apetisca, a partir de les 23 hores.
La llibreria Primado es troba a Primado Reig, 102 i El Dorado en carrer Alzira, 25, tots dos a la ciutat de València.

Cabezas verdes, manos azules
Paul Bowles
Alfaguara, 2001

En aquest llibre Bowles ens torna a dur al nord d’Àfrica a través d’una sèrie de relats on la fantasia de l’escriptor i la realitat es fundeixen. La visió que Bowles ens dóna del Magreb, entre la fascinació i la repulsió, la incompresió i l’atracció, com va fer a El cielo protector, ens pot arribar a aclaparar en alguns moments, sense que per això pugam deixar el llibre.

Paul Bowles va ser un compositor i escriptor americà que va recórrer a mitjans del segle passat països com Mèxic o Costa Rica, però va ser Tànger la ciutat que li va marcar més. Junt a la seua dona i companya de viatges, la també escriptora Jane Bowles, varen ser una de les moltes parelles d’occidentals atrapats a la màgia del món exòtic del nord d’Àfrica, un món que, moltes voltes sense llevar-se l’alienació del visitant, va ser font de la major part de la ficció de Bowles.

Bertolucci va fer una de les seues millors pel·lícules adaptant l’obra més coneguda de Bowles, El cielo protector.

Troba’l a la biblioteca