D’infantesa
8, febrer, 2010Són diversos i ben diferents els llibres que recorde de la infantesa. Ja deia abans que em van ajudar a aprendre a llegir Carles Cano i Paco Giménez amb “La fada pastissera”, la història d’una fada de melmelada amb les cames de xocolata negra que ha oblidat els seus poders. Dels mateixos autors podem trobar a la biblioteca “Llegendes del sol i la Lluna”.
Feia un
cop d’ull també a una edició francesa de “El gat amb botes” de l’any 1961 que la mave mare conserva de les estades familiars a França. El meu primer llibre interactiu, ple de pestanyes que s’obrien, ones que es movien, cotxes de cavalls en relleu. Un tresor de paper que no recomane per a mans tan menudes. El vaig destrossar d’emoció…i no vaig aprendre francés.
La meva mare si va aprendre: a deixar fora del meu abast els contes tradicionals que conserva de la seva infantesa. De manera que els grans clàssics d’Andersen :
“La petita venedora de llumins”,
“El soldadet de plom”, “L’aneguet lleig” o
“El vestit nou de l’emperador” 
i dels germans Grimm:
“La caputxeta vermella”, “El llop i les set cabretes”
van ser proporcionats “nous de trinca”.
Per la mateixa època la meva mare es va a decidir a explicar-me els misteris de la vida i ho va fer mitjançant la publicació
“¿De dónde venimos?”
La qual, espere actualitzada i modernitzada, encara és possible trobar a les llibreries. He pogut comprobar que es va fer fins i tot una mena de documental educatiu que no entraré a valorar. El nadó, aixó sí, m’encanta.
Més tard vingué Josep Franco juntament amb Enric Solbes, a mostrar-me “La ciutat submergida”, en una primera edició deliciosa a càrrec de la Generalitat Valenciana que va despertar en mi la consciència sobre el medi ambient, alhora que em sentia fascinada per la idea d’una ciutat poblada de sirenes.
Seria imposible no esmentar a “El Pequeño Nicolás”, 
les aventures del qual em van acompanyar gairebé tota la primària.
Són pocs, evidentment donada la natura de la Biblioteca, els llibres d’aquesta mena que podem trobar-hi, és per això que aquest cop us recomanem per als més menuts l’ús de les biblioteques públiques, on a més podem trobar activitats molt interessants.
De les noves lectures infantils, en sap més Abacus i altres llibreries que jo, no obstant, si m’agradaria esmentar, enamorada com estic de l’estètica de Marjane Satrapi a Persepòlis, la seva incursió a la literatura infantil amb




Posted by miolpe










