Me llamo Lucy Barton

by ravalna on 28, novembre, 2016

Me llamo Lucy BartonElizabeth Strout va guanyar el premi Pulitzer por Olive Kitteridge i és una de les novel·listes americanes de destacades dels últims anys. La seua última novel·la és Me llamo Lucy Barton, una breu història on Lucy ens conta en primera persona records de la seua vida prenent com a punt central una hospitalització amb visita sorpresa de sa mare.

Lucy fa molt de temps que va allunyar-se de la seua família i la vida que li oferien, però mai no pots deslligar-te totalment d’això que t’ha fet com eres. La família de Lucy era molt pobre i no era, precisament, una família feliç. Res de compressió, d’estima, una família formada per dues persones danyades i tres fills dels quals només Lucy aconsegueix seguir un camí diferent del marcat. Acabarà amb una carrera universitària i vivint a Nova York amb una incipient carrera d’escriptora, un matrimoni i dues xiquetes, però res d’això sembla significatiu per a sa mare.

Durant els cinc dies que dura la visita Lucy podrà veure a la dona que la va criar d’altra forma, però sense abandonar les converses trillades i els llocs comuns, amb massa coses per a dir per a atrevir-se a trencar el silenci que apareix entre xafarderia i xafarderia.

És un relat íntim, que va molt més enllà d’una conversa entre mare i filla, on els records i les coses no dites formen el camí que va seguir Lucy, que la va fer com és.

Pot ser no està l’alçada d’Olive Kitteridge però no deixa de ser una molt bona novel·la, d’eixes que t’acompanyen una bona estona.

Troba’l a la Biblioteca

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *