Pobles valencians abandonats: la memòria del silenci

by miolpe on 6, febrer, 2017

Em recorde a mi mateixa de menuda, fascinada per aquell poble de Tous submergit a l’embassament. M’ho imaginava tot intacte: les cases, els carrers, eixa església de la qual només es veia la torre del campanar en funció del nivell de l’aigua, els estris… Tota una vida detinguda i plena de records conservats per sempre sota l’aigua. Aleshores, és clar, en sabia ben poc dels efectes de l’acció de l’aigüa, per no parlar que aleshores, ni tan sols sabia que el poble sencer havia estat derruit abans d’ofegar-lo, abans de que passés a formar part d’una llarga llista de pobles abandonats a la Comunitat Valenciana. Recorde passar, amb el cotxe, camí de Càrcer o Antella i preguntar-me com es veuria el poble sota l’aigüa, què hi havien deixat al seu darrere aquells que van haver de ser reallotjats en un altre entorn proper i si sovint mirarien amb nostàlgia les que alguna vegada havien estat les seves cases.

En Pobles valencians abandonats, Agustí Hernàndez, fa un recorregut per eixos pobles la vida dels quals es va anar apagant poc a poc, especialment durant els anys seixanta. Amb delicadesa i respecte, recupera i ens posa a l’abast una part de la nostra història, resseguint el perfil dels murs de pedra d’allí on una vegada la vida glatia i que ara romanen com a silenciosos testimonis de la migració i la reordenació del territori.

Un projecte amb sentiment que Hernàndez arrodoneix amb la publicació de Paisatges i pobles abandonats, un poemari per acompanyar-nos als paisatges del nostre entorn, de cada poble, de cada runa que hi sobreviu.

…….

Per mantenir viva la nostra memòria.

Troba’ls a la Biblioteca

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *