Off

Literatura històrica

by ravalna on 3, agost, 2009

No cal que dissimulem, l’estiu i el calor associat també ens afecta i la mandra s’ha estés també por aquest bloc. Vol dir això que anem a publicat menys? no, però si podem dir que el cervell no està per a molts pensaments i, com les sèries de televisió, anem a fer capítols de recordatori: lamentablement no tenim pressupost per a un episodi musical. Així durant les properes setmanes revisitarem els posts fets sobre assaig, còmic, gènere negre, divulgació científica o novel·la històrica, que és la protagonista d’aquesta setmana.

el vellocino de oroRobert Graves és un dels clàssics de la novel·la històrica i entre les seues obres es troben algunes imprescindibles com Yo, Claudio, probablement la més coneguda gràcies a la magnífica versió per a la televisió. De la que varem parlar a l’octubre del 2008 va ser de El vellocino de oro, que ens trasllada a la Grècia més clàssica i on seguim les aventures d’un grup de joves grecs a la cerca de l’ansiat velló per tornar-lo al seu temple.

La última legiónValerio Manfredi és uns dels autors més venuts de la literatura històrica, sempre que entenguem aquest terme de manera ampla, ja que, al contrari que Graves, no es caracteritza per la documentació i la fantasia omple en moltes ocasions les seues pàgines. Aquest és el cas de la novel·la que vos recomanaven a setembre de 2007, La última legión, situada al segle V però que ens porta a l’època de Juli Cèsar i el mític rei Artur.

Los pilares de la tierraQui si que es documenta quasi de manera obsessiva és Ken Follet un dels clàssics a les llistes de best sellers en bona part gràcies al llibre que vos recomanarem a novembre de 2007, Los pilares de la tierra, que va suposar un gran èxit de vendes i que continua sent un dels llibres més llegits. Aquest llibre ha tingut la seua continuació en Un mundo sin fin del que parlarem a l’abril de 2008.

BaudolinoBaudolino es el nom del protagonista de la quarta novel·la d’Umberto Eco, que ens du al segle XII per conèixer aquest personatge mentider i fantasiós, ben allunyat de l’altre protagonista medieval d’Eco, Guillermo de Baskerville de El nombre de la rosa. Amb una prosa envejable, recorrerem la vida de Baudolino i les seues històries inventades, tal i com vos varem comentar a febrer de 2004.

InquisitioProu més fosca és la història que ens presenta Alfred Bosch a la seua Inquisitio, obra de la que vos parlarem a l’octubre de 2007 i on ens porta a la València segle XIX, on un grup de persones volem reprendre una institució nascuda al XV i que va escriure alguna de les pàgines més negres de la història de la cristiandat, i mira que en té, la Inquisició.

El celler blocNoah Gordon és altre dels sospitosos habituals a les llistes dels més venuts i un pes pesat en la literatura històrica amb títols com El metge. En aquesta ocasió arribem a Llenguadoc a finals del segle XIX on un jove, Josep, que ha hagut de fugir a França des d’Espanya, aprén l’art del vi, art que posa en pràctica al torna a sa casa, establint-se en un poble inventat per Gordon, Santa Eulàlia, que podem situar sense problemes al Penedés. Josep només té un objectiu, aconseguir un bon vi. El Celler vos la varem recomanar a juliol del 2008.

Trece rosas rojasA juliol de 2007, parlarem de Trece rosas rojas, recentment duta al cinema, narra una de les històries més dures de la repressió franquista en acabar la Guerra Civil, l’afusellament de tretze dones, algunes menors d’edat. Carlos López Fonseca ens apropa aquesta història, ja tractada en altres llibres com Las trece rosas de Jesús Ferrero, intentant ser el més fidel possible a la història.

Vida y destinoTambé del terror de la guerra ens parla Vassili Grossman en Vida y destino, una novel·la que arranca amb la batalla per Stalingrado i gira entorn a aquesta batalla i el paper soviètic a la Segona Guerra Mundial. Es considera una de les novel·les fonamentals del segle XX i la millor de Grossman. I per això vos la recomanarem a juny del 2009.

Comments are closed.