D’infantesa

by miolpe on 8, febrer, 2010

Són diversos i ben diferents els llibres que recorde de la infantesa. Ja deia abans que em van ajudar a aprendre a llegir Carles Cano i Paco Giménez amb “La fada pastissera”, la història d’una fada de melmelada amb les cames de xocolata negra que ha oblidat els seus poders. Dels mateixos autors  podem trobar a la biblioteca “Llegendes del sol i la Lluna”.

Feia un cop d’ull també a una edició francesa  de “El gat amb botes” de l’any 1961 que la mave mare conserva de les estades familiars a França. El meu primer llibre interactiu, ple de pestanyes que s’obrien, ones que es movien, cotxes de cavalls en relleu. Un tresor de paper que no recomane per a mans tan menudes. El vaig destrossar d’emoció…i no vaig aprendre francés.

La meva mare si va aprendre: a deixar fora del meu abast els contes tradicionals que conserva de la seva infantesa. De manera que els grans clàssics d’Andersen :

venedora llumins“La petita venedora de llumins”,

“El soldadet de plom”, “L’aneguet lleig” o

“El vestit nou de l’emperador” vestit_nou_emperador

i dels germans Grimm:

“Hansel  i Gretel”hansel-i-gretel

“La caputxeta vermella”, “El llop i les set cabretes”

o “Els follets sabaters”, els_follets_sabaters

van ser proporcionats “nous de trinca”.

Per la mateixa època la meva mare es va a decidir a explicar-me els misteris de la vida i ho va fer mitjançant la publicació

de dónde venimos

“¿De dónde venimos?”

La qual, espere actualitzada i modernitzada, encara és possible trobar a les llibreries. He pogut comprobar que es va fer fins i tot una mena de documental educatiu que no entraré a valorar. El nadó, aixó sí, m’encanta.

Més tard vingué Josep Franco juntament amb Enric Solbes, a mostrar-me “La ciutat submergida”, en una primera edició deliciosa a càrrec de la Generalitat Valenciana que va despertar  en mi la consciència sobre el medi ambient, alhora que em sentia fascinada per la idea d’una ciutat poblada de sirenes.

Seria imposible no esmentar a “El Pequeño Nicolás”, nicolas

les aventures del qual em van acompanyar gairebé tota la primària.

Són pocs, evidentment donada la natura de la Biblioteca, els llibres d’aquesta mena que podem trobar-hi, és per això que aquest cop us recomanem per als més menuts l’ús de les biblioteques públiques, on a més podem trobar activitats molt interessants.

De les noves lectures infantils, en sap més Abacus i altres llibreries que jo, no obstant, si m’agradaria esmentar, enamorada com estic de l’estètica de Marjane Satrapi a Persepòlis, la seva incursió a la literatura infantil amb

Los monstruos tienen miedo de la luna

“Los monstruos tienen miedo de la luna”.

5 Responses to “D’infantesa”

  • mdogarle escrigué:

    En mi época aún se estudiaba francés en el instituto y recuerdo con especial predilección las aventuras de Le petit Nicolas, uno de los primeros libros que nos hacían leer. Era tan divertido que el esfuerzo que había que hacer para entenderlo todo merecía la pena 🙂

  • miolpe escrigué:

    Le tengo mucho cariño a Nicolás y precisamente este fin de semana se lo he regalado a mi sobrino por su noveno cumpleaños.
    Pero hay una broma que nunca entendí y sigo sin entender…: al vigilante lo llaman El Caldo porque siempre dice, Míreme a los ojos…y en el caldo hay ojos….
    Espero que sea algún tipo de juego de palabras francés…
    =)

  • allodra escrigué:

    Quines estones més bones ens fa passar “Los monstruos tienen miedo de la luna” sempre que el llegim i rellegim, i fins i tot les converses que ens en fa tenir!!

  • mdogarle escrigué:

    A las pequeñas bolitas de grasa que flotan en la superficie del caldo, en francés se les llama ojos…!!! Les yeux dans le bouillon…

  • anmivi escrigué:

    De xiqueta també tenia (de fet encara la conserve) la col·lecció de “El Pequeño Nicolás” i de tant en tant m’agrada tornar a les seves pàgines. La segueixen publicant en Alfaguara.

    Coincideix també amb Momo i La Història Interminable de Michael Ende. I el meu primer llibre de solapes i pop-ups: El Mago de Oz. També el conserve, i ara el puc compartir amb una petita lectora…

    No oblidem els còmics (o “tebeos”): els llibres d’Astèrix, fins i tot les aventures de Mortadelo y Filemón, també formen part de la meua trajectòria lectora.