Off

El viaje a ninguna parte

by acamposa on 4, març, 2013

1. Cartel

 

Lluny de ser una història còmica, “El viaje a ninguna parte” narra una de les parts més amargues de les companyies de teatre que es dedicaven a anar de poble en poble fent arribar la cultura a un públic que, en aquells moments comptava amb poques alternatives culturals.

És un reflex de la societat dual que representava l’Espanya franquista del moment. Món rural i de ciutat. Als pobles les companyies teatrals sense moltes possibilitats malvivien quasi de la caritat de la gent; a la ciutat els espectacles comptaven amb més recolzament. El nostre nostre història el protagonista es torna boig intentant accedir a aquest teatre d’alta “societat”.

Les companyies ambulants de cinema, que entren en escena en aquesta època que representen un enemic importantíssim per al món del teatre pobre i sense mitjans. El desenllaç del relat no deixa de ser la posada en escena de la mort d’aquest art de poble, les noves generacions van abandonant aquesta vida per accedir a altres professions que milloraren el seu nivell de vida i el cinema s’obre pas als pobles.

La mà de la repressió franquista es veu a tota la novel·la, la censura aparta de l’escena del teatre els escriptors amb trets esquerrans. La hipocresia d’un país pobre que ha de demanar almoina a personatges depravats per poder anar endavant.

Els personatges estan magistralment interpretats i a banda de Fernando Fernán Gómez, José Sacristán podem dir que és l’ànima de tota aquesta trama que ens serveix de denuncia d’una època que a través de la comèdia passava els anys més durs de la seua post-guerra. Riure per no plorar.

Podeu vore aquest fragment del  mundo on es dona una bona visió de mans de José Sacristán.

Troba’l a la Biblioteca

Pel·lícula

Llibre

Comments are closed.